Foment de l’economia blava

L’estratègia “Piraeus Blue Growth Strategy 2018-2024” té com a objectiu desenvolupar l’economia blava a la ciutat, reforçant el seu paper com a eix central de creixement per a l’economia grega. Pretén contribuir a posicionar Piraeus i Grècia com a màxim referent en l’àmbit del creixement blau. Així proposa un marc integrat de planificació i accions per al creixement blau de la ciutat com un node innovador, competitiu i resistent de l’economia blava, amb una orientació i abast internacional.

El port de Rotterdam ha llançat quatre “programes star-ups” que tenen un fort enfocament en activitats portuàries:

• PortXL: es tracta d’un programa internacional d’innovació oberta de 100 dies, durant el qual 10 start-ups, d’àmbit marítim, seleccionades prèviament reben cursos formatius intensius per part d’un grup de mentors que els donarà suport en el llançament efectiu de la seva empresa. Els participants tenen accés a més a més a 200 inversors, socis corporatius i patrocinadors.
• SmartPort 2.0: és una iniciativa de Deltalinqs, l’Autoritat Portuària, el Municipi de Rotterdam, la Universitat de Tecnologia de Delft i la Universitat Erasmus de Rotterdam, en què els socis treballen conjuntament en el desenvolupament de coneixements relacionats amb el port de Rotterdam. En els pròxims cinc anys el programa es centrarà en assumptes com la transició a una economia circular i la connectivitat logística a partir de Big Data.
• Laboratori d’innovació: Port Innovation Lab es constitueix d’una associació entre la incubadora YES! Delft i l’Autoritat de Port de Rotterdam per fer del port de Rotterdam d’un hinterland eficient per les empreses tecnològiques de la zona portuària. S’ofereix un espai per a empreses privades, iniciatives educatives i d’investigació. Junts, aquestes institucions treballen en el desenvolupament d’una nova indústria productiva per al port i la ciutat. Alhora l’ampli ventall d’esdeveniments comercials i culturals la converteix en un lloc molt dinàmic i enèrgic.
• Rotterdam Innovation District: RDM Rotterdam acull una sèrie d’institucions educatives i instituts tecnològics, com ara Albeda College i la Universitat de Ciències Aplicades de Rotterdam, i treballa conjuntament amb Delft University of Technology i YES! Delft. En col·laboració amb el sector privat i els estudiants, aquestes institucions treballen per desenvolupar solucions sostenibles per a la construcció, la mobilitat i l’energia.

L’espai de les “Terrasses du Port”, a Marsella, combina la recepció de passatgers, un centre comercial i activitats portuàries. En la planta baixa d’aquest espai, en 23.000m², hi ha l’entrada al centre comercial i es donen, també, les operacions portuàries (embarqui de passatgers, emmagatzematge de vehicles). En el subsòl, es troben aparcaments per 3000 vehicles. Hi ha 190 comerços i espais d’oci. Alhora, l’espai ofereix una zona de passeig exterior de 260 m de llarg amb vista cap a la ciutat.

L’equipament es completa amb una terrassa de 1200 m² on es donen esdeveniments de tot tipus. D’aquesta manera, el port de Marsella garanteix així la seva funció de planificador dels seus espais obrint-se a la ciutat i a algunes activitats urbanes.

Les Tall Ships Races es troben entre els esdeveniments esportius que reben major quantitat de públic al món. Aquestes regates són organitzades cada estiu en les aigües europees per Sail Training Internacional, i congreguen entre 60 i 100 vaixells d’una vintena de països. Aquest tipus d’esdeveniments són un reclam per a la població local i per a centenes de milers d’espectadors, que ocupen durant uns dies els molls de les ciutats portuàries. Segons les experiències de les autoritats municipals i portuàries, una etapa de Tall Ships Races genera noves possibilitats de regeneració per a les façanes portuàries de les ciutats.
En efecte, la gran afluència de visitants, turistes, espectadors i professionals genera un impacte econòmic significatiu i ingressos per a les empreses instal·lades al territori.

Es tracta moltes vegades d’un accelerador per a la renovació dels molls que han de rebre l’esdeveniment: Riga en 2003, el Wellington Dock a Liverpool en 2008, etc. En Greenock (que va acollir l’etapa en 1999 i 2011) es va realitzar la reconversió en centre cultural d’un antic magatzem. En 2007, a Szczecin, l’oportunitat de ser seu de les regates va significar l’adopció d’una estratègia integral a llarg termini per a la remodelació de la ciutat, els espais industrials abandonats i per reforçar el seu atractiu turístic.

La ciutat portuària de Gènova ha identificat l’economia del mar com un sector estratègic. Aquest fet s’ha traduït en la creació de dos instituts tècnics superiors: un d’ells, l’Acadèmia Italiana de Marina Mercant (Gènova) que ofereix formació en els àmbits de la “mobilitat sostenible per al transport marítim i la pesca”; i l’altre, l’Institut “Nautico Sant Giorgio”, anomenat actualment “Istituto Tecnico Statale dei Trasporti i Logistica”, que ofereix a 1.440 estudiants educació relativa a tecnologies innovadores en el sector de la construcció naval i la navegació esportiva, a més de mecànica naval.

El Departament d’Economia de la universitat de Gènova ofereix també un Màster en “Economia i Gestió Marítima i Portuària”. Aquestes formacions professionals representen un dels pilars del desenvolupament a nivell local.

D’altra banda, la Província de Gènova, la Regió i les autoritats del port treballen en estreta col·laboració amb els docents per definir els continguts destinats als alumnes dels instituts. Aquesta iniciativa permet descobrir als estudiants el món marítim i portuari, podent interessar-se posteriorment en aquestes formacions professionals. El port de Gènova posa en pràctica una estratègia de comunicació molt proactiva orientada als joves.

La ciutat de Lorient ha experimentat una forta mutació de la seva activitat náutica després que, en 1995, la Marina francesa abandonés molts espais i la base de submarins localitzada al municipi. La reconversió d’aquest sector de 24 hectàrees, situat en el cor de la ciutat portuària, va ser objecte d’un nou desenvolupament econòmic basat en el foment dels esports nàutics, del turisme i del patrimoni nàutic.

L’estratègia implementada es va articular entorn a tres eixos principals: les regates en altamar, el suport a les empreses nàutiques i l’avituallament de vaixells. Això, es va traduir en la construcció d’un espai per les empreses dedicades a les activitats relacionades amb el mar, un espai per a regates en altamar amb infraestructures específiques i un pol turístic amb la “Cité de la Voile Eric Tabarly”, a més d’un museu dedicat als submarins.
Aquesta estratègia de desenvolupament de clúster nàutic ha permès que Lorient es converteixi en un centre europeu de regates en altamar, possibilitant la creació d’una indústria que representa 1.300 llocs de treball i 80 empreses. D’altra banda, la reconversió d’aquest sector ha contribuït també a la transformació en un nou barri integrat a la ciutat de l’antic recinte militar, del que els habitants de Lorient s’han tornat a apropiar.