Reformes de façanes marítimes

El CHQ de Dublín és un antic un magatzem portuari. Va ser rehabilitat per la Dublin Docklands Development Authority en 2006 amb una inversió de 45 milions d’euros per convertir-lo en un centre comercial de marques de luxe. En 2013 el 80% de la superfície comercial estava buida. Aquest mateix any, E. Neville Isdell, ex-president de Cocacola, va comprar l’edifici per 10 milions d’euros i es va reconvertir per donar-li un nou ús.

Avui l’edifici acull els Dogpatch Labs, el centre per a start-ups més important d’Irlanda, una galeria d’art, el Museu Irlandès de l’Emigració i diversos espais gastronòmics d’èxit. El CHQ és un espai obert, permeable i amb usos variats. En aquest edifici s’organitzen jornades d’innovació, xerrades i tallers.

El pla especial del port de Màlaga aprovat el 1998 va suposar la reconciliació ciutat/port.  El seu principal objectiu va ser la creació d’un “port urbà” entre el centre de la ciutat i el port, on prevalien les funcions lúdiques, recreatives i culturals. Així, doncs, la cultura es va transformar en eix de l’estratègia per reprendre els vincles entre el casc històric i els antics espais portuaris de la façana marítima.

Les instal·lacions culturals estan presents en el moll N° 1 i el moll N° 2, revaloritzant el patrimoni i la creació de noves instal·lacions a la ciutat (el Museu Picasso, el Museu de la Ciutat, el Centre d’Art Modern, etc.). Un dels punts forts del “Palmerar de les Sorpreses”, en el moll N° 2, no solament és la creació d’un espai públic de qualitat, sinó també la recreació d’un itinerari que uneix el centre de la ciutat amb el mar a través del port.

En termes més globals, el conjunt del projecte reformula els recorreguts entre el centre de la ciutat i el port: en 2008, es va rehabilitar un parc situat entre la ciutat i el moll N° 2, creant nous accessos entre aquest parc i el moll, a més de reformular també les connexions entre els molls 1 i 2, etc. Aquest fet ha suposat la permeabilitat, la continuïtat, l’accessibilitat i l’estructuració d’eixos per crear nous vincles entre el centre de la ciutat i port.

El Centre Cultural Niemeyer ha suposat la renovació urbanística de la ria d’Avilés. S’ha convertit en una peça central d’un ampli procés de regeneració urbana que li ha permès a la ciutat recuperar el seu front marítim, netejar la ria i eliminar els tràfics pesats d’aquesta zona portuària i acabar guanyant espai per a l’ús ciutadà. El Centre Cultural Internacional Oscar Niemeyer compta amb un auditori, un centre de congressos i un museu. La creació d’aquest equipaments ha acabat transformant una de les antigues zones industrials de la ciutat en un espai cultural i de creativitat, punt de partida per la regeneració econòmica i urbanística.

Així, la ria ha esdevingut espai d’oci i lleure, i complement del cas històric com a recurs turístic de la ciutat.

El Passeig Marítim de Badalona, en el tram comprès entre el Carrer del Mar i la Nova Marina, completa la transformació urbanística de la zona industrial que configurava el litoral sud de la façana marítima de la ciutat.
S’ha transformat un àmbit que comprèn 1200m que separen l’extrem sud de la Rambla de Mar -centre històric de Badalona-, i el Moll de protecció del Port de la nova Marina. Aquesta actuació ha suposat l’eixamplament dels espais públics davant de l’estació, creant un gran espai de transició entre l’eix per als vianants de la Rambla i el nou Passeig marítim. En l’extrem sud del passeig, aquest es transforma en una gran plaça d’accés al primer i segon nivell de les futures instal·lacions portuàries.

El projecte ha retornat la unitat del paisatge, ciutat-platja, mitjançant un passeig. S’ha resolt la complexitat donada per les característiques del terreny que impedia la consolidació del passeig dins de la zona de delimitació marítim-terrestre (ZMT), mitjançant el desenvolupament de dos passejos en paral·lel sobre un eix longitudinal continu, un de formigó “in situ” i un de fusta. El pas baix del tren en l’avinguda de Martí i Pujol, s’ha obert per crear una perspectiva frontal a l’accés a la platja, resolent-se amb una suau rampa-escala que desemboca sobre el passeig. El disseny de l’accés a l’estructura preexistent del Pont del Petroli ha estat abordat amb l’objectiu, també, d’integració del passeig al paisatge urbà. L’extrem sud de tot el recorregut, a la sortida del interceptor de María Auxiliadora i els murs de protecció de la Marina, que suposaven un abrupte tall en la perspectiva de l’arenal, s’ha resolt amb una plaça inclinada amb una gran superfície de graderies que dóna continuïtat i es converteix en un punt elevat des d’on es pot observar el conjunt del front marítim.

Haifa (Israel) és una ciutat l’accés de la qual al mar va desaparèixer amb la construcció del seu port als anys 30. Amb els anys, els seus molls estrets han quedat obsolets i la majoria de les seves activitats portuàries han estat resituades. A la zona portuària s’ha pensat en un nou espai urbà, que sigui dinàmic per atreure nous comerços i inversors, i on es doni prioritat als espais públics, preservant la identitat portuària de l’àrea. Els antics magatzems, al igual que els nous edificis que es construeixen seguiran un estil mariner, i albergaran cafès, restaurants, petits hotels, oficines i activitats culturals. Per la connexió de la ciutat amb el port, s’ha programat el desenvolupament d’un ampli espai públic obert al llarg d’un passeig de 2km. La limitació de l’altura del conjunt d’estructures situades al llarg de la costa permetrà mantenir una harmonia urbana i alhora que facilitarà l’extensió de diferents punts de vista cap al mar, que es descobreixen des de les altures de la ciutat.

Aquest projecte va ser aprovat pel NationalPlanning Council al gener 2015. No obstant, la via del ferrocarril continua separant la ciutat i el port. De manera provisional, fins el soterrament definitiu de la via del tren, s’ha programat la construcció de dos “edificis-ponts”, que constituiran l’accés principal al nou passeig i es mantindran una vegada que la via fèrria sigui enterrada com un mirador de la ciutat des del mar.

A Le Port, als anys 60 es produeix un trencament dels vincles de la ciutat amb el port i el mar. Cessen part de les seves activitats portuàries i es construeixen murs al voltant de les dàrsenes, la qual cosa va crear una frontera física – i també simbòlica – amb la ciutat. A inicis dels 70, amb la constitució d’un nou Ajuntament, es té la voluntat de crear una ciutat més verda i d’obrir-la de nou cap al mar. Per fer-ho possible, s’adquireixen terrenys al voltant de la zona portuària. Al 2000, amb el Programa “Ciutat i Port, la ciutat és port”, s’inicia la implementació operacional de l’estratègia d’obrir la ciutat la mar. Amb aquesta voluntat, es persegueix la porositat de la ciutat reorganitzant les circulacions i obrint espais amb la finalitat de permetre l’obertura cap a una façana marítima convertida en un nou pol d’atracció. Per respondre al principi de porositat, alhora es creen línies visuals per mantenir les vistes cap al port des de varis carrers de la ciutat.
Una de les principals intervencions ha estat la creació d’un eix estructural, el Passeig de l’Oceà. Aquest passeig travessa la ciutat d’est a oest al llarg de 2 km. Aquest nou eix desemboca a la plaça de “Pointe donis Galets”, espai públic concebut al voltant de tres “Grans Cases”, residències d’estil colonial. Al voltant dels molls, es programaren espais urbans, que combienen residències i comerços, així com equipaments culturals.

El projecte de remodelació del passeig marítim de Palma de Mallorca aposta per un espai per la ciutadania, amb menys cotxes, més espais per als vianants i un bulevard verd, que suposi la revitalització econòmica de la façana marítima de la ciutat. Per fer-ho possible, s’executarien accions tals com l’eliminació de dos carrils de circulació i l’ampliació dels carrils bici actuals i de les voreres. Així, el projecte per la reforma del passeig marítim contempla, entre d’altres: l’eliminació d’un carril de circulació per sentit; l’extensió de les zones de passeig, tant aquelles relatives a la banda dels edificis com aquelles vora mar; l’eixamplament i millora del carril bici; augment de les zones verdes i l’arbrat; la creació de grans espais públics.

En principi, les actuacions per guanyar espai públic implicarien l’eliminació de 100 places d’aparcament i no estaria previst ninguna actuació encaminada a soterrar la via pública.

La regeneració del front marítim de Santander s’ha convertit en un referent de qualitat, innovació i sostenibilitat. La Biennal d’Arquitectura de Venècia 2016 va posar com exemple la integració port-ciutat de Santander. En un mateix espai, el front marítim, ha estat capaç de combinar l’activitat marítima i les activitats l’oci per la ciutadania.

El pla de regeneració va ser desenvolupat per Arup en col·laboració amb l’Autoritat Portuària i l’Ajuntament de Santander. Per fer-ho possible es va elaborar una estratègia integral de planificació, gestió i implementació de les 60 hectàrees que conformen la façana marítima portuària de la badia sud de Santander. Entre les iniciatives desenvolupades per la regeneració del front marítim ha estat la construcció del Centre Botín, un espai cultural, i la primera obra de Renzo Piano a España; i la nova terminal de ferris i creuers. Amb motiu de la celebració del Mundial ISAF de Vela a la ciutat en 2014, es va construir, també, el Centre Especialitzat d’Alt Rendiment de Vela (CEAR).

El resultat ha significat una oportunitat per transformar la badia de la ciutat en un referent, per generar activitat econòmica i millorar el teixit empresarial i comercial de la zona.

El moll de ribera del port de l’Ametlla de Mar ha estat remodelat per tal que s’hi puguin ubicar empreses nàutiques i donar així un impuls econòmic a aquest sector a la ciutat. El nou front marítim compta amb dos nous pantalans flotants. Un dels pantalans, situat al moll de ribera, acull les embarcacions turístiques de lloguer i l’altre al moll de pesca ha estat construït per acollir embarcacions pesqueres. En l’espai destinat a les empreses de turisme nàutic podran estar amarrats xàrters o catamarans, embarcacions de vela llatina o embarcacions per fer submarinisme, així com motos d’aigua, entre altres. Les obres també han inclòs la urbanització del tram del passeig marítim entre el moll de ribera, el moll de pesca i la carretera del port, i s’han creat noves zones de passeig. Tanmateix, s’ha millorat la mobilitat amb passos per a vianants i noves voreres, i s’ha ordenat la zona d’aparcament.

Amb aquesta remodelació s’aposta també pel sector nàutic a través d’establir contactes amb empresaris locals, que tenen molt d’interès per crear un nou pol d’activitats a la façana marítima.