Permetre i preservar apertures visuals des de la ciutat fins al mar a Le Port (Illa de la Reunió)

A Le Port, als anys 60 es produeix un trencament dels vincles de la ciutat amb el port i el mar. Cessen part de les seves activitats portuàries i es construeixen murs al voltant de les dàrsenes, la qual cosa va crear una frontera física – i també simbòlica – amb la ciutat. A inicis dels 70, amb la constitució d’un nou Ajuntament, es té la voluntat de crear una ciutat més verda i d’obrir-la de nou cap al mar. Per fer-ho possible, s’adquireixen terrenys al voltant de la zona portuària. Al 2000, amb el Programa “Ciutat i Port, la ciutat és port”, s’inicia la implementació operacional de l’estratègia d’obrir la ciutat la mar. Amb aquesta voluntat, es persegueix la porositat de la ciutat reorganitzant les circulacions i obrint espais amb la finalitat de permetre l’obertura cap a una façana marítima convertida en un nou pol d’atracció. Per respondre al principi de porositat, alhora es creen línies visuals per mantenir les vistes cap al port des de varis carrers de la ciutat.
Una de les principals intervencions ha estat la creació d’un eix estructural, el Passeig de l’Oceà. Aquest passeig travessa la ciutat d’est a oest al llarg de 2 km. Aquest nou eix desemboca a la plaça de “Pointe donis Galets”, espai públic concebut al voltant de tres “Grans Cases”, residències d’estil colonial. Al voltant dels molls, es programaren espais urbans, que combienen residències i comerços, així com equipaments culturals.