Activitats ciutadanes en espais portuaris

El Consorci València 2007, com a gestor de la Marina de València, té per objectiu construir al front marítim de la ciutat un espai comú per a la convivència ciutadana on la creativitat, la cultura, la innovació, la formació i l’emprenedoria es troben amb la nàutica, l’esport, el turisme i la gastronomia.

La Marina de València té en marxa tres missions principals: a) L’activació productiva d’un front marítim infrautilitzat. La Marina de València ha d’acollir activitats productives més innovadores i creatives, aprofitant la infraestructura existent i servint com a palanca de transformació del Poblats Marítims i la ciutat de València. b) L’apropiació ciutadana del port vell de València. La Marina de València ha de reconnectar-se amb els Poblats Marítims i la ciutat, tant de manera simbòlica com física. La Marina de València cal que es converteixi en un espai públic ple de vida, inclusiu, verd, accessible i sempre obert a la participació dels ciutadans. c) La sostenibilitat econòmica i la gestió eficient d’una agència de desenvolupament. La Marina de València ha d’actualitzar el model de gestió per a fer-lo eficient i aconseguir la sostenibilitat econòmica del projecte per a no dependre de les aportacions dels ens consorciats. La forma: esdevenir un agència de desenvolupament territorial. L’activació productiva i els usos públics es reforcen mútuament.

El Moll de Costa del Port de Tarragona s’ha convertit en un punt de trobada més de la ciutat amb una variada oferta cultural. La relació entre Port i la ciutat de Tarragona s’ha materialitzat a través de la creació de la marca cultural Moll de Costa, que aglutina tots els equipaments que el Port posa a disposició de la ciutadania i les diverses activitats culturals, socials, d’oci i esportives que es programen al llarg de l’any.

El nom de la marca cultural neix de la nomenclatura pròpia de la zona on es aglutina la majoria d’espais i activitats; i és que al Moll de Costa era, fins no fa molts anys, un dels escenaris de l’activitat portuària tarragonina. Els equipaments que actualment estan destinats a finalitats culturals havien estat antics magatzems de mercaderies.

A finals de la dècada dels 80, el Moll de Costa es va transformar en una avinguda per al passeig i per activitats dirigides a la ciutadania i avui es posiciona com un espai de trobada i referència per a tota la ciutat.

Marina Port Tarraco ha obert un espai a la ciutadania de Tarragona. Per això, s’han dut a terme unes obres de remodelació per “fer de la marina un espai més amable per al públic”. Entre el moll de Llevant i el moll de Lleida es va construir un petit amfiteatre per programar tot tipus d’activitats, on es celebren diversos esdeveniments com el Blau Marí Festival Port Tarraco, i activitats adreçades al públic familiar.

Així, la Marina Port Tarraco ha doblat l’ocupació d’amarratge de vaixells, i l’augment d’activitat ha tingut lloc gràcies a la presència aquesta temporada de cinc iots de més de 100 metres d’eslora i, especialment de l’Azzam, el iot privat més gran del món, que va estar atracat sis mesos a Port Tarraco. La majoria de les empreses que s’instal·len a Port Tarraco són d’enginyeria, de logística, de transport i de serveis portuaris.

La zona portuària de Premià de Mar està en fase de remodelació per dotar-se d’una infraestructura comercial i d’oci que ajudi a dinamitzar l’entorn del port esportiu i enfortir la seva vinculació amb el municipi. El port de Premià de Mar pretén convertir-se en un gran centre comercial a l’aire lliure, amb la singularitat que s’ubicarà en el si d’un entorn portuari. La nova zona comercial tindrà 18.000 metres quadrats, on es preveu l’obertura de locals de restauració, comerç, alimentació i moda, així com establiments dedicats als esports nàutics. L’objectiu del projecte és integrar la infraestructura portuària al municipi perquè sigui un equipament més del municipi. El projecte també preveu la urbanització dels entorns i la potenciació dels accessos a peu, amb cotxe i en bicicleta, desenvolupant un nou pas soterrat pel carrer Santiago Rusiñol i millorant la circulació de vehicles a través de l’accés des de l’N-II. A més, la remodelació inclou la creació d’un nou tram del Passeig Marítim amb 15.000 metres quadrats de zona verda que connectarà el municipi amb l’espai comercial del port.

Segons l’empresa concessionària, Marina Port Premià, la transformació del port crearà més de 450 llocs de treball directes i 1.200 d’indirectes. El projecte està dotat amb 22 milions d’euros.

El port esportiu d’Hondarribia compta amb una zona comercial variada i de qualitat, amb l’objectiu de socialitzar i obrir les instal·lacions portuàries a la població. El Govern Basc ha realitzat una inversió de 5 milions d’euros per l’habilitació d’una superfície de 2.500 m2 de locals comercials que sortiren al mercat en règim de lloguer destinats a activitats comercials, hostaleria (excepte discoteques o pubs) i espais cultural-recreatius.

En aquesta superfície s’ha ubicat també un espai per al Club Nàutic d’Hondarribia, així com diversos locals destinats a establiments relacionats amb el sector nàutic-esportiu de la ciutat. La remodelació de l’espai s’ha configurat com un barri més del municipi, amb un disseny i forma que encaixi amb l’entorn. Al front marítim, també, es promocionen activitats com la fira del “brocante” i el col·leccionisme (el primer i segon diumenge de mes), la fira d’art (el tercer i quart) o el mercat mariner.

En 1997, les autoritats portuàries i municipals de Reykjavík signen un acord a través del qual la ciutat adquiria una part del port, a més d’una part de la Hafnarhús (casa portuària) i els edificis dels voltants. L’Ajuntament va decidir instal·lar el museu d’art de Reykjavík en la Hafnarhús i construir la nova biblioteca municipal també en aquest espai. Amb l’objectiu de dinamització de la zona portuària, es va implantar la “Harpa”, sala de concerts i centre de conferències. En un primer moment, aquesta decisió va generar debat entre la ciutadania, atès que molts consideraven que una zona portuària no era lloc idoni per la instal·lació d’equipaments culturals. La construcció d’aquests equipaments van ser complementades per un Museu Marítim, obert en 2003, en una antiga planta de congelat de peixos.  La “Harpa” es va inaugurar al maig de 2011. Al 2013, aquesta àrea de la ciutat, havia rebut dos milions de visitants i s’havien organitzat multitud d’esdeveniments culturals, concerts de música, a més de conferències de tot tipus a nivell internacional. Actualment, els antics magatzems del port també alberguen restaurants, botigues i tallers d’artistes.

La cooperació entre les autoritats portuàries i urbanes i la implantació d’instal·lacions culturals ha permès generar nous vincles entre el port i els habitants de Reykjavík, contribuint també a afavorir l’atractiu turístic de la ciutat.

Moltes vegades els ciutadans desconeixen les activitats del port i de les oportunitats que ofereixen en la vida cultural i econòmica de la ciutat. Per això, les autoritats han de tenir un paper fonamental per implicar els ciutadans en les activitats culturals i/o socials, i en els esdeveniments regulars que es facin (música, cinema, esports nàutics, “Port Days”, etc.) als espais entre la ciutat i el port i al mateix port. Amb la renovació del port de Valparaíso es llancen projectes per enfortir la interacció amb la ciutat. Entre aquests s’aposta pel desenvolupament d’un sector turístic i comercial en el front costaner (Port Baró), i la creació de noves infraestructures per a activitats portuàries i logístiques.

Per reforçar aquesta sinergia amb la ciutat i la seva població, el port de Valparaíso afavoreix el contacte dels habitants amb el seu port, a través de l’organització de diverses activitats socials, culturals, recreatives i esportives a les zones portuàries. En Valparaíso, quinze anys d’experiències i de múltiples iniciatives en l’àmbit cultural, esportiu, recreatiu, etc. demostren que una obertura parcial i temporal del port és possible amb esdeveniments que han arribat a reunir fins a 15.000 persones.

Chelsea Piers Sports & Entertainment Complex és un espai esportiu al front marítim de la ciutat de Nova York. El projecte va suposar la transformació de quatre molls històrics en un important centre d’oci públic i de facilitació de l’accés a la costa. Compta amb espais esportius i d’entreteniment variats: espai per a la pràctica de golf, un espai fitness, zona de patinatge sobre gel, camps esportius, bolera, i també un centre polivalent per l’organització d’activitats i esdeveniments.

També compta amb un centre nàutic, el qual ofereix nombroses formes per gaudir del riu Hudson. Ofereix creuers gastronòmics, excursions amb grans iots o velers.

El model Supermercat Parc és un prototip que es basa en el cultiu i collita d’aliments als parcs metropolitans d’Holanda. Permet a les persones seleccionar les verdures directament de les parcel·les on es conreen. El model es basa en dividir una hectàrea en diferents parcel·les on es conreen els diferents cultius. Aquest model no és només una zona de conreu, sinó també  una zona d’esbarjo i de gaudi de la natura.

El New Westminster Pier Park ha suposat per a la ciutat la recuperació d’espais públics urbans en desús. El disseny d’aquest parc ha permés connectar una antiga àrea industrial amb la ciutat, integrant un centre cívic i altres equipaments culturals. Amb 3,8 hectàrees, a una banda del riu Fraser, el nou parc incorpora rierols i plantacions naturals per augmentar el gaudi a través del passeig.