Supramunicipals

La llei de paisatge de Catalunya és d’aplicació en el conjunt del territori de Catalunya, tant a les àrees naturals, rurals, urbanes i periurbanes, com als paisatges singulars i als paisatges quotidians o degradats. La Llei implica la integració del paisatge en les polítiques d’ordenació territorial i urbanística, i en la resta de polítiques sectorials que hi incideixin, vinculant per primera vegada la gestió del territori a la dimensió paisatgística de l’entorn. En aquest sentit, la Llei regula la cooperació i coordinació entre les diferents administracions públiques a l’hora d’elaborar les polítiques de paisatge i la concertació entre agents públics i privats pel que fa a l’adopció d’instruments i decisions sobre el paisatge. La Llei preveu dos instruments bàsics d’intervenció: els catàlegs i les directrius del paisatge. Els primers són de caràcter descriptiu, mentre que les directrius són de caràcter normatiu.

El Pla de Transport de Viatgers de Catalunya és un pla territorial sectorial que defineix les directrius i les línies d’actuació per als propers anys en relació amb l’oferta dels serveis de transport públic a Catalunya i la gestió del conjunt del sistema. Els seus continguts i actuacions s’emmarquen dins la normativa i el planejament vigents i, particularment, desplega el Pla d’infraestructures de transport de Catalunya.

A l’àmbit metropolità, la planificació del transport públic es complementa amb el Pla Director de Mobilitat i el Pla Director d’Infraestructures, tots dos de l’ATM Àrea de Barcelona.

El Pla Director de Mobilitat (pdM) de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) té per objecte planificar la mobilitat de la regió tot tenint presents totes les modalitats de transport, tant de persones com de mercaderies, en coherència amb les directrius del planejament territorial vigent a la Regió Metropolitana de Barcelona. El pdM pretén garantir l’accessibilitat de la ciutadania, aconseguir una mobilitat sostenible i segura que promogui la millora de la competitivitat del teixit econòmic de la RMB i, per extensió, de Catalunya.

El Pla Director d’Infraestructures (PDI) recull totes les actuacions en infraestructures de transport públic per a un decenni previstes a l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb independència de l’Administració i l’operador que les explota. Aquest inclou totes les actuacions en infraestructures en transport públic per carretera a l’àrea d’influència de la Regió Metropolitana de Barcelona. Duu a terme, també, un informe anual sobre el grau de compliment del PDI, a més d’una revisió al cap de cinc anys (el PDI és un pla que dura deu anys).

El Pla d’infraestructures de Transport de Catalunya (PITC) té l’objectiu de definir de manera integrada la xarxa d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb l’horitzó temporal de l’any 2026, i té el propòsit d’ampliar-lo amb la resta d’infraestructures, portuàries i aeroportuàries per tal de constituir un pla complert d’infraestructures de Catalunya.

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona fou aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya a l’abril de 2010. Aquest pla abasta un territori de 3.230 km i 164 municipis, en el que viuen 5 milions d’habitants. Per aquest espai, el pla planifica i ordena els espais oberts, les estratègies de desenvolupament dels assentaments urbans, així com les infraestructures ferroviàries i viàries.

La Llei de territori de Catalunya té com a finalitat configurar un marc normatiu integral, coherent i estable en matèria d’ordenació del territori, urbanisme,  paisatge, i urbanitzacions amb dèficit. La nova norma representa  una reforma ambiciosa dels objectius, dels procediments i dels instruments en matèria d’ordenació territorial. Pretén facilitar una gestió adaptada a un territori divers i a unes circumstàncies canviants, situant la sostenibilitat ambiental, social i econòmica com a marc de la presa de decisions.