Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya

La llei de paisatge de Catalunya és d’aplicació en el conjunt del territori de Catalunya, tant a les àrees naturals, rurals, urbanes i periurbanes, com als paisatges singulars i als paisatges quotidians o degradats. La Llei implica la integració del paisatge en les polítiques d’ordenació territorial i urbanística, i en la resta de polítiques sectorials que hi incideixin, vinculant per primera vegada la gestió del territori a la dimensió paisatgística de l’entorn. En aquest sentit, la Llei regula la cooperació i coordinació entre les diferents administracions públiques a l’hora d’elaborar les polítiques de paisatge i la concertació entre agents públics i privats pel que fa a l’adopció d’instruments i decisions sobre el paisatge. La Llei preveu dos instruments bàsics d’intervenció: els catàlegs i les directrius del paisatge. Els primers són de caràcter descriptiu, mentre que les directrius són de caràcter normatiu.