Alimentar-se és una necessitat humana bàsica, i una dieta saludable és un component essencial de la nostra salut i benestar. Amb el temps hem desenvolupat un sistema de producció i subministrament complex i cada cop més globalitzat per a satisfer les nostres necessitats d’aliments i de diferents sabors. En el món actual, un peix capturat a l’Atlàntic pot servir-se en qüestió de dies en un restaurant a Praga amb arròs importat de l’Índia. De la mateixa manera el productes alimentaris europeus es venen i es consumeixen a la resta del món.
Abans d’arribar a la nostra taula, els aliments que consumim han estat produïts, emmagatzemats, elaborats, envasats, transportats, preparats i servits. A cada una d’aquestes fases s’alliberen gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. L’agricultura en particular allibera importants quantitats de metà i òxid nitrós, dos gasos d’efecte hivernacle molt potents. El metà és produït pel ramat durant la digestió degut a la fermentació entèrica i s’allibera per mitjà dels rots. També s’allibera per les femtes i els residus orgànics emmagatzemats als abocadors. Les emissions d’òxid nitrós són un producte indirecte dels fertilitzants nitrogenats orgànics i minerals.
Aproximadament l’agricultura i la ramaderia són responsable d’un 30% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle. Aquest valor ens pot sobtar però cal tenir en compte l’energia que s’utilitza en l’agricultura així com també el canvi d’usos del sòl per augmentar la superfície agrícola. A més a més molts cops quan parlem de les emissions de gasos d’efecte hivernacle oblidem parlar de l’energia que s’empra per produir fertilitzants, per produir i utilitzar maquinària agrícola, per transportar les collites… ja que aquests valors s’inclouen en les emissions generades per la industria, l’energia i el transport, encara que són emissions indirectes de l’agricultura.
“Aproximadament l’agricultura i la ramaderia són responsable d’un 30% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle.”
Com ho podem evitar?
Per abastir d’aliments a una població en augment en un context de canvi climàtic i esgotament dels recursos naturals, es necessita una transició urgent cap a un nou model alimentari en el que la producció, transformació, distribució i consum d’aliments estiguin aliats contra el canvi climàtic.
És important fomentar la producció agroecològica d’aliments, ja que l’agroecologia permet produir aliments respectant la capacitat natural dels ecosistemes, alimentar a la població mundial i combatre l’escalfament global. Per fer front a sistemes de producció intensius, altament dependents d’agroquímics, aigua i energia, al mateix temps que emeten gasos d’efecte hivernacle, cal donar suport a les pràctiques agroecològiques. Aquestes pràctiques mantenen la fertilitat natural del sòl i augmenten el seu contingut en carboni, protegeixen la biodiversitat que controla naturalment les plagues, respecten la capacitat dels rius i els aqüífers per subministrar aigua i incentiven les races i cultius locals.
També cal reorientar les polítiques agràries i eliminar els subsidis sense sentit com les noves transformacions a regadius en zones àrides, promovent bones pràctiques des del camp a la taula i a través de tota la cadena agroalimentària.
Final hem de canviar el nostre model de consum cap a un model respectuós amb la gent, el clima i el planeta, com per exemple adoptant canvis en els menús diaris. Incrementar el consum de fruites i verdures, disminuir la ingesta d’aliments processats i de proteïna animal, frenar el malbaratament alimentari o apostar per aliments de producció ecològica i de proximitat són claus per combatre el canvi climàtic.