Els pobles indígenes, tot i ser els que menys han contribuït a generar el canvi climàtic, són potser els més vulnerables als seus efectes. Malgrat que les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle són gairebé nul·les i la seva empremta ecològica mínima, els pobles indígenes es veuen condemnats a suportar la major part dels impactes que imposa el canvi climàtic. Per si aquesta injustícia climàtica no fos prou alarmant, cal sumar-hi el fet que algunes de les polítiques per combatre el canvi climàtic representen també una amenaça als seus mitjans de subsistència. Els més de 400 milions d’indígenes que viuen al planeta s’enfronten a un doble repte: adaptar-se als impactes del canvi climàtic i aconseguir que les seves veus siguin escoltades als fòrums climàtics internacionals.

Els més de 400 milions d’indígenes que viuen al planeta s’enfronten a un doble repte: adaptar-se als impactes del canvi climàtic i aconseguir que les seves veus siguin escoltades als fòrums climàtics internacionals.

A l’Amèrica Llatina el clima global està canviant i els seus efectes són visibles. Les sequeres amenacen la producció alimentària a l’Amèrica Central i el Carib, mentre que al sud, les intenses pluges sobtades provoquen fortes inundacions. Al Perú, per exemple, en els últims anys han ocorregut grans inundacions que han arrasat amb els cultius del pobles indígenes de l’Amazones. Per la seva estreta relació amb el medi ambient, els pobles indígenes són els primers que han d’afrontar les conseqüències directes del canvi climàtic.

Per altra banda, els pobles indígenes de la regió àrtica depenen de la caça d’ossos polars, morses, foques i caribús, l’arreo de rens, la pesca i la recol·lecció no només per alimentar-se i mantenir l’economia local, sinó que també com a base de la seva identitat cultural i social. Entre les qüestions que preocupen als pobles indígenes d’aquesta regió trobem l’alteració de les espècies i els canvis en la disponibilitat de fonts d’aliments tradicionals, les majors dificultats per pronosticar el temps i els riscos que comporta viatjar en condicions climàtiques canviants, que pot causar greus problemes per a la salut humana i la seguretat alimentària. A Finlàndia, Noruega i Suècia, les pluges i el clima temperat, a l’hivern, solen dificultar l’accés dels rens al liquen, la seva principal font d’alimentació. Això ha provocat una pèrdua gran de rens, animals fonamentals per a la cultura, la subsistència i l’economia de les comunitats Saami.

A la conca Kalahari a l’Àfrica, l’augment de les temperatures, l’expansió de les dunes, l’augment de la velocitat dels vents i la pèrdua de la vegetació repercuteixen negativament en les pràctiques tradicionals de criança de bestiar boví i caprí, obligant-los a viure a prop de pous perforats pel govern per tenir accés a aigua i a dependre de l’ajuda oficial per a la seva supervivència.