Des de fa uns 250 anys, principalment a partir de la revolució industrial basada en l’ús de combustibles fòssils i els canvis en els usos del sòl, la forma en que la societat humana s’ha desenvolupat, ha anat modificant la quantitat dels anomenats Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH), que es troben a l’atmosfera, com el diòxid de carboni, i que absorbeixen i re-emeten radiació tèrmica. Aquest fet està trencant i modificant el balanç de l’efecte hivernacle natural entre energies rebudes i emeses, fent que les emissions rebudes superin molt les emeses i provocant així l’escalfament global. A mesura que augmenta la quantitat de GEH a l’atmosfera, la radiació que és re-emesa a la Terra també augmenta, i per tant l’escalfor també creix.

L’efecte hivernacle natural és essencial per a la vida del planeta i de fet, sense diòxid de carboni, metà, vapor d’aigua… la temperatura mitjana de la Terra, que ara és de 15 ⁰C, seria d’uns 33 ⁰C menys, és a dir de l’ordre de -18 ⁰C, la qual cosa faria inviables moltes formes de vida.

Emissions mundials de diòxid de carboni, metà, òxid de nitrogen i diversos gasos fluorats des del 1990 fins al 2010. Les emissions s’expressen en milions de tones mètriques de diòxid de carboni equivalent. Font: https://www.epa.gov/climate-indicators/climate-change-indicators-global-greenhouse-gas-emissions

Tot i que és des de meitat del segle XX que els humans hem estat la causa dominant del l’efecte hivernacle (efecte hivernacle antropogènic) i per tant de l’escalfament global, no va ser fins al 2015 que es va registrar per primera vegada a la història un augment de la temperatura global de més d’1 ⁰C respecte l’era preindustrial. Si continuem augmentant la concentració de GEH a l’atmosfera aquest augment de temperatura continuarà incrementant i els informes científics (com els de l’IPCC, Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic) auguren que ens portarà a escenaris catastròfics abans de finals del segle XXI.

D’on provenen les emissions antropològiques de GEH?

L’origen de les emissions variarà depenent del GEH al que ens referim, tenint en compte que un mateix gas pot provenir de fonts ben diferents. Pel que fa al principal GEH, el diòxid de carboni, entra a la atmosfera a través de la crema de combustibles fòssils (carbó, gas natural i petroli), residus sòlids, arbres, i altres materials biològics, i també és resultat d’algunes reaccions químiques, com per exemple la producció de ciment. El diòxid de carboni (CH2) s’elimina de l’atmosfera quan és absorbit per les plantes a través del cicle del carboni. De manera natural el CH2 es troba a l’atmosfera a causa dels organismes en descomposició i dels organismes vius, i també a causa de les erupcions volcàniques. A diferència que el CO2, el metà (CH4) és emès durant la producció i el transport de carbó, gas natural i petroli, però també és resultat de les deposicions dels remugants i d’altres pràctiques agrícoles com per exemple els cultius d’arròs. Altres GEH, com pot ser l’òxid de nitrogen (N2O), provenen d’activitats agrícoles i industrials, així com també del tractament d’aigües residuals.

L’efecte que cadascun d’aquests gasos té en el canvi climàtic depèn de tres factors principals:

Quina quantitat de gas hi ha a l’atmosfera.

Quant de temps roman el gas a l’atmosfera.

Quant fort és l’impacte del gas en l’atmosfera.

La concentració o abundància d’un gas a l’atmosfera és la quantitat de partícules de gas que hi ha a l’aire. Emissions més grans de GEH porten a quantitats superiors d’aquests a l’atmosfera. Cada gas resta a l’atmosfera durant una quantitat de temps diferent, que pot anar des d’uns quants anys fins a milers d’anys. Tots els gasos, però, romanen a l’atmosfera suficientment temps per mesclar-se bé i per tant la quantitat de gasos és constant a l’atmosfera i al llarg de tot el món, independentment de la localització de l’emissió. Alguns gasos són més efectius que altres a l’hora de provocar l’escalfament global. Per cada gas s’ha calculat el que s’anomena Potencial d’Escalfament Global (GWP). Aquest valor reflexa la quantitat de temps que el gas resta a l’atmosfera de mitjana i la capacitat d’absorció d’energia que té. Els gasos amb un GWP superior absorbeixen més energia per unitat de massa que els gasos que tenen un GWP inferior, i per tant contribueixen més al canvi climàtic.