Sense canvis sistèmics en la nostra cultura i valors, mai ens recuperarem del camí destructiu en què ens hem embarcat. Aquesta advertència es torna encara més urgent a mesura que ens enfrontem a una nova escala de problemes ambientals en el que els científics anomenen el Antropocè.

El problema del canvi climàtic no només té el seu origen en la nostra tecnologia o economia. El problema també té el seu origen en les nostres creences i valors. Si seguim desitjant una expansió econòmica perpètua, un creixement demogràfic infinit, més material per comprar i llençar, i hem pensat que la terra mai deixarà de proporcionar-nos els recursos que volem, llavors estem assumint que la tecnologia i la política ens solucionaran el problema. Sense canvis sistèmics en la nostra cultura i valors, mai ens recuperarem del camí destructiu en què ens hem embarcat. Aquesta advertència es torna encara més urgent a mesura que ens enfrontem a una nova escala de problemes ambientals en el que els científics anomenen el Antropocè.

El desafiament no és el canvi climàtic, és el Antropocè.

Creus que nosaltres, com a espècie, hem crescut fins a tal punt que no hi ha lloc a la terra sense presència humana i que la nostra tecnologia té el poder per alterar el clima global? Si respons afirmativament a aquesta pregunta, llavors estas acceptant una realitat nova i profundament diferent per l’experiència humana. Estàs acceptant que som part del que els científics anomenen el Antropocè – una nova època geològica en la qual els 7.500 milions de persones del món estan alterant els ecosistemes de la Terra.

L’any 2000, el biòleg Eugene Stoermer i el premi Nobel de Química, Paul Crutzen, el van utilitzar per definir una possible nova època geològica dominada per l’impacte humà sobre el planeta: anthropos. Argumentaven, Crutzen i Stoermer, que l’extensió i magnitud de l’efecte de la nostra industrialitzada espècie sobre el planeta havia adquirit tal envergadura que, en escasses dècades, havíem deixat de ser mers habitants per convertir-nos en autèntiques forces geològiques.

L’honor del nostre nou paper terrestre és certament dubtós. La quantitat de materials que transporten camions i mitjans mecànics triplica avui la quantitat que mouen tots els rius als oceans del planeta. La producció de plàstics ha arribat a les 300 milions de tones anuals: aproximadament, la massa del conjunt dels cossos humans vius. Els nivells de CO2 i metà a l’atmosfera són els més alts dels últims 10000 anys.

I la llista segueix.

De l’ego-sistema a l’ecosistema

L’Antropocè canviarà la nostra cultura i els nostres valors d’una manera o d’un altra. No hi ha manera d’evitar-ho. El que encara no està clar és si aquest canvi serà proactiu o impost, prou il·lustrat com per reconèixer l’abast complet dels problemes o romandrem atrinxerats a la discòrdia que marca el nostre debat actual sobre el canvi climàtic.

Per ser proactius, primer hem de ser conscients dels nostres valors i creences, passant d’un “sistema de l’ego” centrat completament en el benestar o comoditat d’un mateix a una consciència de l’ecosistema que emfatitza el benestar del conjunt.

Més informació:

Andrew J. Hoffman, Climate Change and Our Emerging Cultural Shift, September 2019
https://behavioralscientist.org/climate-change-and-our-emerging-cultural-shift/

Otto Scharmer and Katrin Kaufer (2013) Leading from the Emerging Future From Ego-Systemto Eco-System Economies https://www.bkconnection.com/static/Leading_From_the_Emerging_Future_EXCERPT.pdf