El canvi climàtic i la falta d’igualtat de gènere són dos dels grans reptes als que ens enfrontem com a espècie.

Si bé el canvi climàtic afecta a tot el planeta i els seus habitants, el seu impacte es distribueix de forma desigual. Les persones més vulnerables són aquelles més desafavorides en múltiples aspectes: econòmics, socials, culturals, polítics. Les dones són majoria entre aquests col·lectius i, com a tals, sofreixen de primera mà i de forma accentuada els seus efectes negatius. Al mateix temps, però, són minoria entre els que dibuixen les estratègies climàtiques i energètiques mundials. Fa falta accentuar la perspectiva de gènere en la lluita contra el canvi climàtic, de manera que homes i dones contribueixin per igual amb noves propostes que fomentin la igualtat de gènere i el desenvolupament sostenible.

El canvi climàtic i la falta d’igualtat de gènere són dos dels grans reptes als que ens enfrontem com a espècie. Encara que existeix un consens global pel que fa als perills del canvi climàtic i, en menor mesura, pel que fa a la situació desfavorable de la dona, majoritàriament es consideren problemes independents. En realitat, però, estan molt interrelacionats, en especial als països en desenvolupament.

El canvi climàtic ens afecta a totes les persones, però en major mesura a les persones i els col·lectius més desfavorits. Els majors índexs de pobresa i els pitjors efectes de l’escalfament global es donen en les mateixes zones, el sud-est asiàtic i l’Àfrica subsahariana. A tot el món, entre les persones més desfavorides, i per tant més vulnerables, les dones solen ser majoria, de fet representen un 70% de les persones pobres del món.

Les dones són majoria entre les comunitats més rurals, sent 2/3 de la força de treball als països menys desenvolupats, i produeixen fins a un 60% del menjar de la llar, d’aquesta manera les sequeres i la desertització causades pel canvi climàtic els afecten més.

Les dones són majoria entre les persones que pateixen de pobresa energètica i es veuen obligades a destinar una gran quantitat d’hores a buscar biomassa per cremar i/o aigua per beure, que com a resultat a més a més tenen menys hores per estudiar o realitzar altres activitats. S’estima que 2/3 dels infants que no van a l’escola són nenes i que 1 de cada 4 dones joves en països en desenvolupament no ha completat la primària, fet que perpetua el cicle de marginació i vulnerabilitat de les dones. L’any 2016 al món hi havia 1100 milions de persones sense accés a l’energia, i d’aquestes la majoria eren dones i infants.

Les dones són majoria entre el nombre de morts en desastres naturals, com inundacions o sequeres extremes, amb una probabilitat 14 vegades superior als homes de morir. Els rols de gènere provoquen un paper rellevant en l’increment del perill, per exemple, perquè no saben nedar o perquè, sovint, cedeixen el seu menjar a nens i homes. D’altra banda, si aconsegueixen sobreviure, durant els fenòmens climàtics extrems s’incrementa la seva càrrega de treball, ja que acostumen a ser elles les que tenen cura de les persones més dependents i afectades.

Encara que se sap com les dones són més afectades pels efectes del canvi climàtic, les polítiques d’adaptació i mitigació del canvi climàtic, no tenen en compte les consideracions de gènere.

“L’ecofeminisme és una corrent diversa de pensaments i moviments socials que denuncia que l’economia, cultura i política hegemòniques s’han desenvolupat en contra de les bases materials que sostenen la vida i proposa formes alternatives de reorganització econòmica i política, de manera que es puguin recompondre els llaços trencats entre les persones i amb la natura.”

Aquestes polítiques (com les relatives a l’agricultura, la gestió de plagues i malalties o la conservació i ús eficient de l’aigua) són crítiques per al desenvolupament sostenible, algunes són beneficioses tant per a homes com per a dones, però altres poden intensificar les desigualtats existents. És essencial assegurar que les dones puguin accedir al coneixement, la informació i les tecnologies d’adaptació i que les polítiques siguin dissenyades de manera adequada a les seves circumstàncies. Les dones no poden ser reduïdes a un paper de víctimes: la seva contribució a l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic és essencial i imprescindible. La necessària contribució de les dones és difícil en un món en el que, a pesar de representar prop de la meitat de la població mundial, estan infra representades en els organismes de decisió.

És necessari reclamar i fomentar la participació activa de la dona i proposar noves polítiques, climàtiques i de desenvolupament, que contribueixin a transformar les estructures socials, productives, econòmiques i institucionals de manera que fomentin la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament sostenible.

Homes i dones tenen diferents necessitats, prioritats i possibilitats a l’hora de mitigar els efectes negatius del canvi climàtic i adaptar-s’hi. Per aquest motiu, no podem desvincular les polítiques contra el canvi climàtic de les polítiques de gènere: les accions i les polítiques sobre canvi climàtic no solament serien més efectives si tinguessin en consideració els aspectes de gènere, si no que també podrien impulsar una major igualtat.

Relacionat