El canvi climàtic es considera una de les majors pressions que està impulsant la pèrdua de biodiversitat al món, juntament amb altes pèrdues d’hàbitats, la sobreexplotació, la contaminació i les espècies exòtiques invasores.

Els ecosistemes i els seus serveis canvien gradualment a lo llarg del temps i són capaços d’adaptar-se a petites pertorbacions de manera natural. Tot i això, el canvi climàtic suposa una variació de condicions climàtiques tan dràstica i ràpida, que els ecosistemes del món no poden assimilar, patint un important desequilibri. Per fer-nos una idea del impacte d’aquest fenomen, la biodiversitat s’està perdent amb la taxa més alta dels últims 65 milions d’anys. Un dels principals efectes que estant sofrint els ecosistemes és la modificació dels seus cicles de nutrients i aigua, així com la distribució que aquests o els hàbitats que els composen tenen en els paisatges. Això es tradueix, en última instància, en una alteració de la qualitat dels serveis que presten els ecosistemes.

A més a més dels ecosistemes, també es veuen afectades les espècies que en formen part i que es veuen exposades a dos alternatives: adaptar-se o extingir-se a mitjà i llarg termini. En el moment en el que una espècie no pot adaptar-se degut als efectes físics del canvi climàtic (temperatura, humitat…), l’ecosistema del que forma part perd funcionalitat, lo que fa que els serveis que aquest ecosistema ofereix també es vegin alterats. Les taxes de mortalitat, així, augmenten considerablement degut, en moltes ocasions, al estres tèrmic. Altres especies però, són capaces d’adaptar-se i opten per dirigir-se a hàbitats alternatius en els quals poden sobreviure, generalment cap a altituds més altes amb condicions més favorables per a ells en quant a la disponibilitat d’aliment, una climatologia adequada o major protecció.

Aquesta alternativa migratòria suposa un efecte normalment negatiu per a les especies existents en l’hàbitat de destí, actuant aquestes com especies invasores en uns nous hàbitats. Entre aquests efectes negatius es troben, per exemple, les modificacions de la mida, estructura, interaccions o composició de les pròpies poblacions. La migració d’espècies tenen addicionalment un impediment humà, ja que la nostra activitat, i concretament els efectes que aquesta té sobre l’ús del sòl, deriva en la fragmentació dels hàbitats en el que les especies es desenvolupen.