Actualment ja són observables alguns dels efectes climatològics del canvi climàtic. La temperatura global ha augmentat entre 0,5 ⁰C i 1,7 ⁰C depenent de la regió i també del model usat. El nivell del mar, fonamentalment a causa del desglaç provocat per l’augment de temperatura, està pujant aproximadament 3 mil·límetres cada any, però aquesta taxa d’increment no és constant i la previsió és d’una pujada d’entre 52 i 82 centímetres l’any 2100. El canvi climàtic està generant grans variacions en diversos ecosistemes i per tant canvis enormes en els recursos naturals com la desertificació o la salinització de terres amb usos agrícoles, reducció dels recursos pesquers, extinció d’espècies…

De fet s’anomena canvi climàtic a la modificació del clima al llarg d’un període de temps, al planeta, en una regió, continent o zona. Aquests canvis es produeixen sobre tots els elements i mesures del clima: la temperatura, les precipitacions, la nuvolositat…; es produeixen constantment per la variabilitat natural del clima, però en els últims segles, s’hi ha afegit l’acció de l’ésser humà (canvi climàtic antropogènic). D’aquesta manera i com determina La Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC) utilitzem el terme canvi climàtic només per referir-nos al canvi per causes humanes.

Cal tenir en compte que el clima és el conjunt de condicions atmosfèriques a llarg termini que caracteritzen una regió. En funció de si ens referim al món, a una regió o a una localitat concreta estaríem parlant de clima global, clima local o microclima respectivament. L’estudi del clima d’un lloc sol basar-se en l’anàlisi durant un període de 30 anys dels elements del temps: la temperatura, la humitat, la pressió, els vents, les precipitacions… També hi influeixen factors com la latitud, l’altitud i la distància a l’oceà o el mar (continentalitat). Les variacions d’aquests factors en quantitat i qualitat, i la identificació de conjunts homogenis en diferents regions del planeta i zones d’un país, ens porten a parlar de l’existència de climes.

Els satèl·lits com per exemple els satèl·lits de la NASA, recullen informació sobre el nostre planeta i l’atmosfera de la Terra. La comunitat científica també recull informació sobre climes passats per exemple d’arbres vells o del gel que hi ha a les capes profundes dels glaciars. Amb tota aquesta informació es pot entendre com els canvis en el nostre planeta o en l’atmosfera tenen i han tingut efectes al llarg del temps, a continuació n’enumerem alguns:

Pujada de temperatura global: Encara que amb variacions, el primer fenomen és la pujada de les temperatures. Depenent del model usat i de les regions, se situen entre 0,5 ⁰C i 1,7 ⁰C.

Gràfic que mostra les anomalies anuals des de l’any 1880 fins al 2014 enregistrades per la NASA, NOAA, l’Agència Meteorològica Japonesa i la Met Office Hadley Centre (Regne Unit). Els quatre enregistraments mostren un escalfament accelerat en les últimes dècades. Font: https://earthobservatory.nasa.gov/world-of-change/DecadalTemp

Augment del nivell del mar: A causa fonamentalment del desglaç, provocat per l’augment de temperatures, està augmentant el nivell del mar amb una taxa d’aproximadament 3 mil·límetres cada any, però aquesta taxa no és constant i la previsió és d’un augment del nivell del mar d’entre 52 i 82 centímetres l’any 2100. A més, a mesura que pugen els mars i els oceans més calents, produeixen ciclons més violents, les persones que viuen en zones del litoral baix i deltes fluvials, propenses a inundacions s’enfronten a una amenaça greu.

Aquest gràfic mostra com ha canviat el nivell del mar des del 1993 fins l’actualitat observat pels satèl·lits. Font: https://climate.nasa.gov/vital-signs/sea-level/

Pèrdua de terres cultivables i habitables: A causa de l’elevació del nivell del mar i l’augment de les sequeres, amb pèrdues d’aiguamolls, manglars i costa baixa, les poblacions més vulnerables, com els pobles indígenes, o les poblacions que viuen de la terra, han entrat en risc de desaparició i encara que ja hi ha refugiats climàtics, es preveu que al llarg del segle XXI, es podrien veure desplaçats més de 400 milions de persones.

Augment de la freqüència dels desastres ecològics: En els darrers 40 anys, ha augmentat la freqüència i la intensitat de fenòmens meteorològics potencialment catastròfics com inundacions, sequeres, temporals, ciclons i tempestes tropicals. S’ha passat de 740 milions d’afectats a 2500 milions. Aquest increment té especial significança pel fet que es redueix la capacitat dels pobres per recuperar-se d’un desastre a un altre.

Evolució del nombre de desastres naturals enregistrats per tipus de desastre. Font: https://ourworldindata.org/natural-disasters

Degradació dels ecosistemes: El canvi climàtic està generant grans variacions en diversos ecosistemes i per tant s’estan causant canvis en els recursos naturals com la desertificació o la salinització de terres amb usos agrícoles, reducció dels recursos pesquers, extinció d’espècies…

Sòl que ha sofert salinització. Font: http://www.fao.org/tc/exact/sustainable-agriculture-platform-pilot-website/soil-salinity-management/en/